Preservant el riu Ter, integrant innovació i coneixement

La disponibilitat d’aigua dolça al nostre entorn es cada vegada més incerta. Això és conseqüència de factors naturals que es manifesten en una escala temporal que a els nostres ulls, semblen una eternitat, però que a escala geològica son un instant.

Certament, la humanitat ha influït en el canvi dels paràmetres naturals més estables a els que estàvem acostumats i el clima es manifesta diferent, més inestable i a vegades abrupte i destructiu. És cert que les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI) no ha deixat d’augmentar des de l’era pre-industrial i també l’ús agressiu de l’aigua del riu amb transvasaments històrics cap a territoris deficients, així com la sobre explotació del recurs per regar camps i cobrir les necessitats vitals d’una població creixent que viu del turisme, han estat alguns dels principals factors que han fet davallar els cabals ecològics del Ter fins a uns límits que posen en risc la supervivència d’aquest ecosistema fluvial.

Imatge 1. Tram final del riu Ter al seu pas pel municipi de Torroella de Montgrí on s’aprecia la importància de mantenir els cabals de l’aigua a nivells sostenibles per assegurar una bona qualitat ecològica del recurs, de l’aigua com a  medi i del paisatge.

 

Aquesta es la realitat del riu del Ter, el riu gironí per excel·lència; una realitat ecològica de risc que també es manifesta a la majoria d’entorns humanitzats del planeta. Si mirem un globus terraqui i apuntem amb el dit a qualsevol lloc podrem identificar greus problemes de disponibilitat d’aigua com a medi i/o com a recurs. Per tant estem davant d’un desafiament d’abast mundial que requereix d’accions específiques en funció de les necessitats de cada indret i de la urgència en que es manifesten aquests tipus de fenòmens. Avui, la innovació tecnològica, l’evolució de tècniques clàssiques, la gestió integrada dels recursos naturals i la transmissió del coneixement entre centres de recerca i el territori permeten gestionar millor aquest escàs i valuós recurs.

La iniciativa Girona, Regió Sensible a l’Aigua impulsada per la Universitat de Girona, el IRTA, la Junta Central d’Usuaris del Baix Ter i la Diputació de Girona, en el marc del projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT-FEDER), és una acció innovadora on la tecnologia i la cooperació entre els agents territorials vinculats a l’ús de l’aigua permet, a partir  de la parametrització i processament de dades, prendre les millors decisions en la gestió eficient del riu i de l’aigua que conté. Cada una de les 5 entitats participants interactuen en aquest projecte mitjançant diferents operacions que es complementen i que descriurem de manera succinta i que al llarg de les diferents edicions d’aquesta revista digital anirem descrivint amb més detall tot analitzant els seus objectius, les seves experiències, aprenentatges i resultats finals.

La Universitat de Girona participa en aquest projecte amb dues operacions diferents, per una banda estudiant l’estat ecològic de les masses d’aigua en la part baixa del riu mitjançant l’anàlisi del seu metabolisme, caracteritzant quines son les seves necessitats funcionals al llarg de l’any i establint accions innovadores de correcció i adaptació. Per altra banda, un altre departament de la UdG està treballant amb una operació que cerca la gestió de l’aigua que porten els canals de reg utilitzant sistemes d’automatització intel·ligents de la mà dels regants del baix Ter. Dins del projecte d’aquest mateix projecte IRTA-Mas Badia, desenvolupa una important operació que és la creació i construcció del Centre per a la Millora del Reg (CMR) amb l’objectiu d’assessorar als agricultors en temes d’eficiència en el reg utilitzant les noves tecnologies de la informació i comunicació.

Imatge 2. El riu Ter esdevé l’element natural central que estructura el medi a nivell ecològic i mediambiental permet un desenvolupament socioeconòmic agrari d’alt valor pel territori.

 

L’IRTA, en aquest projecte, també desenvolupament un sistema de informació per difondre i fomentar en els regants sistemes d’ús de l’aigua amb precisió, mitjançant eines innovadores com la teledetecció i els sistemes de informació geogràfica.

Per altra banda, la Junta Central d’Usuaris del Baix Ter promou una altre operació estratègicament important que consisteix desenvolupar un model de gestió hidrològica específic, basat amb un conjunt de protocols, regles i eines per afavorir la seva capacitat organitzativa i tècnica i acomplir les seves funcions com a entitat de dret públic.

Amb tot aquest conjunt d’operacions sinèrgiques que es reforcen mútuament, la Diputació de Girona hi desenvolupa el rol de coordinar el conjunt de les operacions del PECT, fer el seguiment de la seva evolució, comunicar i informar de l’evolució de les operacions i assegurar l’assoliment dels resultats marcats en compliment de la normativa aplicable.

A més, el projecte Girona, Regió sensible a l’Aigua integra altres accions estratègiques com és el comunicar i sensibilitzar a la societat en general i també a els agents territorials vinculats a l’ús i gestió de l’aigua sobre el seu valor mediambiental i de la seva importància ecològica per la conservació de l’entorn riberenc tal com el coneixem, del seu paisatge i de les formes de vida tradicionals que formen part de la nostra cultura.

Per assolir aquests objectius s’han dissenya un conjunt d’accions com ara l’edició de materials educatius pels sectors objectiu prioritaris i entre d’altres, recursos web i en les xarxes socials i entre d’altres la publicació digital de la news letter bimensual. El projecte Girona, regió sensible a lAigua cerca la contribució i el compromís social per protegir aquest ecosistema riberenc de forma sostenible, activa i perdurable.

El projecte PECT, Girona, Sensible a l’Aigua ha rebut cofinançament del Programa Operatiu (PO) FEDER de Catalunya 2014-2020 (50 %) i de la Diputació de Girona (25 %), així com de les pròpies entitats sòcies participants (25 %), que són: la Universitat de Girona, la Junta Central d’Usuraris d’Aigües del Baix Ter, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i la Diputació de Girona.

 

Per més informació: